Ajuts despeses de funcionament i activitats per a AFAs. Curs 2022/23

 

Comienza el proceso de escolarización. Curso 2023/24

 Se abre el proceso de escolarización del primer ciclo de educación infantil (0-3 años) para el curso 2023-24. Hoy empezará el periodo de solicitud de plaza para las familias tanto en los centros públicos que componen la red pública de escoletas como en los centros privados que componen la red complementaria.

A partir de hoy las familias pueden realizar el trámite por vía telemática, en la página web de la Conselleria o presencialmente en los centros elegidos en primera opción y otros lugares habilitados por los consistorio y otros titulares para hacer esta tramitación.

En cuanto al calendario de escolarización, el periodo de solicitud de este proceso se prolongará hasta el 31 de marzo.

Las listas provisionales se publicarán el 12 de mayo. Las reclamaciones podrán hacerse del 15 al 17 de mayo y las listas definitivas se publicarán el 30 de mayo. Después, la matriculación en los centros se hará del 31 de mayo al 15 de junio.

Convocatòria d'ajuts en espècie per a participar a programes d'immersió lingüística en llengües estrangeres durant l'estiu del 2023.

Convocatòria d'ajuts en espècie per a participar a programes d'immersió lingüística en llengües estrangeres durant l'estiu del 2023. Teniu tota l'informació a l'enllaç  https://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=5593416&coduo=204&lang=ca

Ajuts Activitats Extraescolars Curs 2022/23

 Ajuts d'activitats extraescolars Curs 2022/23

Ajuts despeses de funcionament i activitats per a AFAs

 

Actualització mesures Covid-19.

 
Bon dia,

Vos enviem informació referida a les actuacions que s'havien de dur a terme davant l'aparició de casos de COVID-19 als centres educatius no universitaris.

A hores d'ara, les dades de seguiment evidencien que la pandèmia de COVID-19 es troba en fase de remissió a les Illes Balears. La vacunació ha demostrat la seva eficàcia, tant per prevenir el contagi com per reduir-ne els efectes i la capacitat de contagiar si es produeix. Les diverses campanyes de vacunació, adreçades primer als professionals dels centres, posteriorment als alumnes a partir dotze anys i finalment als infants de més de cinc anys, han permès d'ampliar l'espectre de protecció als centres educatius.

Malgrat això, no es pot donar encara per finalitzada la pandèmia de COVID-19 i, en conseqüència, no es poden deixar de banda les mesures de prevenció del contagi, ja que el risc continua i hi ha col·lectius especialment vulnerables a la malaltia que cal protegir.

 

AJUTS DE MENJADOR CURS 2021-22

El servei escolar de menjador és enguany, més que mai, una prioritat i per això, són tan necessaris el ajuts de menjador adreçats als alumnes que, per la situació econòmica familiar, per circumstàncies sociofamiliars desfavorables o bé per dificultats de desplaçament al centre escolar, tenguin més dificultats per afrontar el pagament d'aquest servei.

Us passam un resum informatiu de la resolució de la Conselleria d’Educació, però per conèixer tots el detall podeu descarregar-vos el text complet de la convocatòria:

Resolució de la convocatòria d'ajuts de menjador

Annex - Solicitud

BENEFICIARIS

Famílies que, durant el curs escolar 2021-2022, tenen infants escolaritzats en un centre docent públic no universitari o un centre privat concertat, en cas que cursin el segon cicle d'educació infantil, educació primària o educació secundària, o bé en un centre de primer cicle d'educació infantil que formi part de la xarxa d'escoletes públiques o de la xarxa educativa complementària que hagi signat el conveni pertinent. A més, els infants han de ser usuaris del servei de menjador el curs 2020-2021

Es distingeixen dos tipus de beneficiaris:

a) Beneficiaris directes:

- Alumnes que es troben en situació d'acolliment acreditada mitjançant un certificat del director del centre d'acolliment o de l'òrgan competent.

- Família víctima de violència de gènere. Aquesta condició s'ha d'acreditar mitjançant la presentació d'una còpia compulsada de l'ordre de protecció a favor de la víctima o, si n'és el cas, de la sentència definitiva condemnatòria per fets constitutius de violència de gènere. També es pot acreditar mitjançant qualsevol dels mitjans establerts en l'article 78.2 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

- Alumnes que tenguin la condició de refugiat (ells o els seus pares o tutors).

b) Beneficiaris per barem:

- Famílies en condicions econòmiques o sociofamiliars desfavorables.

- Famílies amb dificultats de desplaçament.

Requisits dels beneficiaris per barem.

1. Tenir una renda total familiar no superior al que determina la taula següent

   
   

2. Acreditar tenir una situació laboral transitòria com a única font d'ingressos en el moment de la sol·licitud:
   - Beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament de l'activitat dels treballadors autònoms a causa de la COVID-19 .
   - Unitats familiars amb el subsidi de desocupació o amb ajuts per situacions laborals extraordinàries derivades de la COVID-19.

Quantia dels ajuts

• Segons el tipus de beneficiari i els punts obtinguts la quantia del ajuts seran:

• Beneficiaris directes: 80% del cost del menú, 880€

• Beneficiaris segons barem econòmic

• Beneficiaris per desplaçament:

Presentació de sol·licituds i termini

1. Les sol·licituds per obtenir els ajuts de menjador s'han de formalitzar mitjançant l'imprès normalitzat que figura en l'annex 2 de la Resolució. El model també es pot trobar a la pàgina web de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa (http://dgpice.caib.es). Així mateix, es pot tramitar la sol·licitud telemàticament a través de la Seu Electrònica de la CAIB.

2. Les sol·licituds s'han de presentar, degudament emplenades, del 6 al 17 de setembre de 2021 als centres educatius on es cursen els estudis durant el curs escolar 2021-2022 o a través de la Seu Electrònica de la CAIB, mitjançant certificat digital. Les sol·licituds s'han de presentar juntament amb la documentació acreditativa necessària.

3. En el supòsit d'admissió de sol·licituds d'alumnes d'incorporació tardana, es poden presentar propostes fins al 20 d'abril de 2020. El llistat provisional per a alumnes nouvinguts es publicarà als centres el dia 20 de maig de 2020.

5. Si amb anterioritat al 20 d'abril de 2020, un alumne adquireix les condicions necessàries per ser considerat beneficiari directe, podrà sol·licitar l'ajut fora del termini ordinari.

Els sol·licitants han de presentar, juntament amb la sol·licitud, la documentació següent:

1. DNI, NIF o NIE en vigor de tots els membres computables de la unitat familiar que tenguin setze anys o més el dia 31 de desembre de 2019.

2. Fotocòpia del llibre de família amb tots els membres. En els casos de nul·litat, separació o divorci, s'ha d'acompanyar de la sentència judicial que declari aquesta situació. Les separacions de fet s'han d'acreditar mitjançant qualsevol documentació que ho demostri.

3. Certificat de convivència a l'efecte de computar els membres de la unitat familiar. 

Tramitació

- El dia 24 de setembre de 2021, els centres han de publicar el llistat provisional al seu tauler d'anuncis. Aquest llistat ha de romandre al tauler d'anuncis durant set dies naturals. Durant aquest període, els tutors legals poden presentar al·legacions sobre les dades del llistat. El centre ha d'introduir al GESTIB les al·legacions presentades, les ha de resoldre i ha de comunicar-ne la resolució als tutors legals que les hagin efectuades en un termini de tres dies lectius.

- Acabat el termini per al·legar i, si s'escau, una vegada resoltes les al·legacions que hagin presentat els tutors legals, les dades que constin al GESTIB tenen la consideració de dades definitives per tal de dictar les resolucions de concessió corresponents.

- La proposta de resolució s'ha de publicar a la pàgina web de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa (http://dgpice.caib.es) i al tauler d'anuncis dels centres.

Eivissa 12 d’agost de 2021

Modificació parcial del calendari del procés d’admissió i matriculació d’alumnes

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2014/8317/539568/resolucio-del-secretari-autonomic-d-educacio-cultu

Núm. 8367
Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 12 de maig de 2014 per la qual es modifica parcialment el calendari del procés d’admissió i matriculació d’alumnes a centres sostinguts total o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat per al curs escolar 2014-2015

Text

Antecedents
1. En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 50, de 12 d’abril de 2014, es va publicar la Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 3 d’abril de 2014, per la qual es despleguen determinats aspectes per al curs 2014-2015 respecte als processos d’admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts total o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, mòduls voluntaris de programes de qualificació professional inicial (PQPI) i batxillerat, la qual especifica a l’annex 3 el calendari dels processos d’adscripció i matriculació.
2. S’ha detectat a l’annex 3, concretament al “Calendari del procés d’adscripció de primària i ESO”, que el període de presentació de sol·licituds per a l’admissió d’alumnes finalitza amb anterioritat a la data de publicació de les llistes provisionals del procés d’adscripció.
3. El 9 de maig de 2014 la Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de les Illes Balears (COAPA) va sol·licitar a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats la modificació de calendari del procés d’adscripció de primària i ESO de tal forma que el període de presentació de sol·licituds d’admissió finalitzés després de la publicació del llistat provisional del procés d’adscripció.
4. Revisat el calendari, es considera adequat modificar-lo en allò necessari per tal de possibilitar que les famílies puguin decidir participar en el procés d’admissió en funció dels resultats provisionals del procés d’adscripció, la qual cosa redunda en benefici del dret a la lliure elecció de centre.
5. D’altra banda, la delegada territorial d’Educació a Menorca, mitjançant un escrit de 12 de maig, ha sol·licitat la modificació parcial del calendari del procés d’escolarització per al curs escolar 2014-2015 per a Ciutadella, atès que a aquesta localitat celebren els dies 23, 24 i 25 de juny la festa local de Sant Joan, i atès que els centres educatius de la localitat de Ciutadella van aprovar per consell escolar, com a dia no lectiu, el 9 de juny. Proposa un nou calendari sobre la idoneïtat del qual la delegada territorial ha realitzat una consulta a tots els centres educatius de Ciutadella, en relació amb el qual tots hi han estat d'acord.
6. La Disposició addicional segona de l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats, de 3 de maig de 2012, que regula la convocatòria del procés d’admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics als nivells de primer i segon cicle d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, mòduls voluntaris de programes de qualificació professional inicial i batxillerat per al curs 2012-2013, vigent per al procés d’escolarització per al curs escolar 2014-2015, estableix que el delegat territorial d’Educació de Menorca, el d’Eivissa i el delegat territorial del Govern de les Illes Balears a Formentera poden adaptar les normes d’aplicació d’aquesta Ordre a la realitat del seu àmbit d’actuació, amb l’autorització de la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives (si bé la menció a aquest òrgan s’ha d’entendre feta al secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats, com a òrgan competent per raó de la matèria).
7. Atès el que disposa el precepte esmentat i malgrat que el calendari que defineix el procés d’escolarització és d’aplicació uniforme a les Illes Balears, tenint en compte els arguments exposats per la delegada territorial d’Educació a Menorca, i amb la finalitat de respectar la tradició i cultura de Ciutadella, es considera oportú i justificat modificar el calendari del procés d’admissió i matriculació contingut a l’annex 3 de la Resolució del secretari autonòmic d’Educació, Cultura i Universitats de 3 d’abril de 2014, modificació que serà únicament d’aplicació a la localitat de Ciutadella.
Per tot això, i en virtut de les facultats que tinc conferides, dict la següent

Resolució

1. Modificar el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al curs 2014-2015 en els termes següents:
CALENDARI DEL PROCÉS D’ADSCRIPCIÓ DE PRIMÀRIA I ESO

• Llistes provisionals d’adscripció: 16 de maig de 2014.
• Reclamacions:

Inici: 16/05/2014

Finalització: 20/05/2014

Resolució de les reclamacions: 21/05/2014

• Llistes definitives d'adscripció: 23 de maig de 2014

CALENDARI DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’INFANTIL (PRIMER I SEGON CICLE), PRIMÀRIA I ESO

• Presentació de sol·licituds:

Finalització: 23/05/2014

2. Modificar el calendari d’admissió i matriculació d’alumnes per al curs 2014-2015, exclusivament per al municipi de Ciutadella, en els termes següents:
CALENDARI DEL PROCÉS D’ADMISSIÓ D’INFANTIL (PRIMER I SEGON CICLE), PRIMÀRIA I ESO

• Reclamacions:

Finalització: 10/06/2014

Resolució reclamacions: 11/06/2014

• Matriculació primer cicle EI (0-3 anys):

Inici: 30/06/2014

Finalització: 02/07/2014

• Matriculació segon cicle infantil i primària:

Inici: 26/06/2014

Finalització: 27/06/2014

CALENDARI DEL PROCEDIMENT D’ADMISSIÓ D’ALUMNES DE BATXILLERAT LOE I BATXILLERAT INTERNACIONAL

• Presentació de sol·licituds:

Inici: 26/06/2014

Finalització: 27/06/2014

3. Informar la delegada territorial d’Educació a Menorca que ha de donar publicitat suficient al nou calendari, així com plena difusió i informació a tota la comunitat educativa de Ciutadella.
4. Publicar aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Interposició de recursos
Contra aquesta resolució –que posa fi a la via administrativa– es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que l’ha dictada en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb l’article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
En cas que s’interposi recurs de reposició, una vegada desestimat aquest, expressament o per silenci, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb el que disposa l’article 46 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
També es pot interposar directament recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà d’haver-se publicat, d’acord amb el que disposa l’article 46 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 12 de maig de 2014

Desenvolupament de determinats aspectes del tractament integrat de llengües

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2014/8314/539381/ordre-de-la-consellera-d-educacio-cultura-i-univer

Núm. 8211
Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears

Text

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en l’article 2.1, estableix que el sistema educatiu espanyol s’orienta a la consecució, entre d’altres finalitats, de la capacitació per a la comunicació en les llengües oficials i en una o més llengües estrangeres. A més, l’article 14.5 d’aquesta Llei disposa que correspon a les administracions educatives fomentar una primera aproximació a la llengua estrangera en els aprenentatges del segon cicle de l’educació infantil, especialment en el darrer any, i fixa com a objectiu a la resta d’etapes educatives l’adquisició de competències en llengua estrangera.
El capítol II del títol V de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, desenvolupa el principi d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres educatius, que, a més, és un dels principis de qualitat del sistema educatiu espanyol, el reforçament del qual constitueix una recomanació essencial de l’Informe PISA 2012 (Programa internacional per a l’avaluació d’estudiants). Així mateix, pel que fa als centres docents privats concertats, l’article 121 de la mateixa Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en coherència amb els articles 27.6 de la Constitució espanyola i 21.1 de la LODE (Llei orgànica reguladora del dret a l’educació), estableix que han de disposar del seu projecte educatiu, dins el marc que fixin les administracions educatives.
En la secció XII del preàmbul de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, s’estableix que el domini d’una segona o, fins i tot, una tercera llengua estrangera s’ha convertit en una prioritat en l’educació com a consequència del procés de globalització en què vivim, simultàniament esdevé una de les principals mancances del nostre sistema educatiu. La Unió Europea fixa el foment del plurilingüisme com un objectiu irrenunciable per a la construcció d’un projecte europeu. La Llei dóna suport decididament al plurilingüisme, redoblant els esforços per aconseguir que els estudiants es desenvolupin amb fluïdesa almenys en una primera llengua estrangera, el nivell de comprensió oral i lectora i d’expressió oral i escrita, de la qual resulta decisiu per a afavorir l’ocupabilitat i les ambicions professionals, i per això aposta decididament per la incorporació curricular d’una segona llengua estrangera.
L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. A més, reconeix el dret de tothom de conèixer-la i d’usar-la, i estableix que ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma. Amb aquest propòsit, la norma estatutària fixa que les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. D’acord amb el Tribunal Constitucional (SSTC 31/2010, de 28 de juny, i 165/2013, de 26 de setembre), la cooficialitat s’ha de cenyir a un patró d’equilibri o igualtat entre llengües, de forma que en cap cas s’ha d'atorgar prevalença o preponderància d’una llengua sobre l'altra.
L’article 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears exposa que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona.
L’article 36.2 del mateix text legal disposa que, d’acord amb el que estableixen l’article 27 i el punt 30 de l’article 149.1 de la Constitució espanyola en matèria d’ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desenvolupament legislatiu i d’execució de l’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.
La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística, en l’article 20, encomana al Govern l’adopció de les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d’escolaritat obligatòria, i en l’article 22.3 estableix que l’Administració ha de posar els mitjans necessaris per garantir que els alumnes no siguin separats en centres diferents per raons de llengua.
Un dels objectius que s’ha marcat la Unió Europea per a l’any 2020 és millorar les competències lingüístiques en llengua estrangera. Això es concreta en les conclusions del Consell de la Unió Europea de 12 de maig de 2009 sobre un marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i la formació («ET 2020»). Aquesta organització recomana als estats membre impulsar accions que possibilitin als ciutadans comunicar-se almenys en dues llengües, a més de la llengua materna.
Per tot això, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 53, de 20 d’abril de 2013, es va publicar el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Aquest Decret té per finalitat que els alumnes de les Illes Balears adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera, preferentment en llengua anglesa.
En el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 124, de 7 de setembre de 2013, es va publicar el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, i estableix en l’article 3.3 que la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, durant el curs escolar 2013-2014, ha de dictar una norma reglamentària per desenvolupar el calendari d’implantació del sistema de tractament integrat de llengües per als propers cursos en els diferents nivells educatius.
El mateix Decret llei 5/2013 estableix també els requisits que han de regir l’elaboració i l’aprovació d’altres projectes de tractament integrat de llengües, i disposa la seva aplicació directa mentre no es dicti una norma reglamentària que desenvolupi la possibilitat d’un projecte alternatiu, desplegament que es duu a terme mitjançant aquesta Ordre.
D’altra banda, es fa necessari concretar i desplegar altres aspectes del Decret 15/2013 com són l’atenció a la diversitat en relació amb el tractament integrat de llengües, per  establir directrius que permetin als centres docents, d’acord amb el principi de l’autonomia pedagògica, articular una resposta adient a les diferents necessitats educatives que en tot moment pot presentar el seu alumnat; els continguts mínims que ha d’incloure el projecte de tractament de llengües de cada centre educatiu, i en especial en el que es refereix a la distribució horària de les àrees, matèries, mòduls i àmbits de coneixement tenint en compte que en virtut de la disposició derogatòria única del Decret 15/2013 existeix una derogació tàcita de l’articulat del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, i de l’Ordre de 13 de setembre de 2004 per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, en allò que contradiu la normativa vigent que regula el tractament integrat de llengües, així com també tenint en compte, pel que fa a l’àrea de religió, el que estableix la disposició addicional segona de la LOE (Llei orgànica d’educació) -en la redacció de l’article 91 de la LOMQE (Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa); el procés d’elaboració i aprovació que s’ha de seguir en relació amb el projecte de tractament integrat de llengües i la seva supervisió (adequació, coordinació del seguiment i avaluació de la implantació) per part del Departament d’Inspecció Educativa; el procés d’actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües; el referent metodològic establert pel Decret 15/2013; l’aplicació de mesures complementàries, en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera, en el projecte de tractament integrat de llengües, i alguns aspectes de l’avaluació de matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera i dels llibres de text i del material didàctic en relació amb tractament integrat de llengües.
Per tot això, d’acord amb la disposició final primera del Decret 15/2013 i la disposició final primera del Decret llei 5/2013, a proposta de la directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, d’acord amb l’informe previ del Consell Escolar de les Illes Balears i d’acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, dict la següent

 ORDRE

Article 1
Objecte

L’objecte d’aquesta Ordre és desenvolupar el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, i el Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014.

Article 2
Àmbit d’aplicació

Aquesta Ordre és aplicable als centres docents no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics, així com als privats que imparteixen ensenyaments conduents a l’obtenció de títols oficials d’educació secundària i formació professional.
L’oferta formativa dels centres privats, concertats o no, correspon i és responsabilitat del titular, d’acord amb l’article 115 de la LOE.

Article 3
Aplicació a centres privats

En el cas dels centres privats, acollits o no al règim de concerts, l’aplicació d’aquesta Ordre s’ha de fer, en tot cas, d’acord amb el que estableixen els articles 115 i 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

Article 4
Calendari

1. L’aplicació dels projectes de tractament integrat de llengües per part dels centres docents no universitaris de les Illes Balears ha de seguir una flexibilització del calendari fins al curs 2016-2017:
a) En el curs 2014-2015 com a mínim ha d’estar implantat:

•  En l’educació infantil, en el primer i el segon curs de segon cicle.
•  En l’educació primària, a tota l’etapa.
•  En l’educació secundària obligatòria, en el primer i el segon curs del primer  cicle, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.

b) En el curs 2015-2016 com a mínim ha d’estar implantat:

• En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
• En l’educació primària, a tota l’etapa.
• En l’educació secundària obligatòria, en el primer, el segon i el tercer curs del primer cicle, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.

c) En el curs 2016-2017 com a mínim ha d’estar implantat:

•  En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
•  En l’educació primària, a tota l’etapa.
•  En l’educació secundària obligatòria, a tota l’etapa, tenint en compte allò que s'estableix en la disposició transitòria segona d'aquesta Ordre.
•  En la formació professional bàsica, en el primer curs.

d) En el curs 2017-2018 com a mínim ha d’estar implantat:

•  En l’educació infantil, en tot el segon cicle.
•  En l’educació primària, a tota l’etapa.
•  En l’educació secundària obligatòria, a tota l’etapa.
•  En el batxillerat, en el primer curs.
•  En la formació professional bàsica, en el primer i segon curs.
•  En els cicles de formació professional de grau mitjà, en el primer curs.

Estan exempts de l’aplicació del calendari esmentat els centres que participen en el Pla pilot d’educació plurilingüe aprovat en la Resolució del conseller d’Educació, Cultura i Universitats de 4 de maig de 2012, d’acord amb la disposició transitòria tercera del Decret 15/2013, de 19 d’abril. Aquests centres han d’adequar els seus projectes lingüístics als nous projectes de tractament integrat de llengües a partir del curs 2015-2016, d’acord amb el que estableix l’article 6.3 d’aquesta Ordre.
2. La implantació del tractament integrat de llengües en el batxillerat i en els cicles de formació professional de grau mitjà ha de ser, com a mínim, a partir dels curs 2017-2018, de forma progressiva i acumulativa, a raó d’un curs per any.
3. Una vegada implantat el projecte de tractament integrat de llengües s’ha de garantir la seva continuïtat i el seu caràcter progressiu.

Article 5
Projectes de tractament integrat de llengües

1. Qualsevol projecte de tractament integrat de llengües, com a part del projecte educatiu del centre, s’ha de redactar tenint en compte els recursos propis, posant una atenció especial al principi d’universalitat del model del tractament integrat de llengües i al principi de flexibilitat i adaptació del tractament de les llengües a la realitat social de cada centre; a més ha de tenir com a objectiu fonamental aconseguir que tot l’alumnat del centre assoleixi, en acabar el període d’escolarització obligatòria, el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en una llengua estrangera, preferentment l’anglesa. El projecte de tractament integrat de llengües del centre educatiu ha de respectar el còmput horari mínim setmanal establert a l’apartat A de l’annex 1 d’aquesta Ordre i garantir el caràcter vehicular de les dues llengües cooficials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears al llarg de totes les etapes educatives.
2.  El contingut de qualsevol projecte de tractament integrat de llengües ha de seguir el que s’estableix en l’article 18 del Decret 15/2013, i com a mínim, ha de concretar els aspectes següents:

a) En relació amb els criteris generals i actuacions generals i específiques per a les adequacions del procés d’ensenyament de i en les llengües a la realitat socioeconòmica i cultural del centre, s’han d’indicar els objectius que s’han d’assolir i les estratègies que s’han de seguir els següents quatre anys per a una correcta implantació del tractament integrat de llengües.

En el cas que la primera llengua estrangera del projecte no sigui la llengua anglesa, els centres han d'exposar la motivació sociolingüística d'aquesta elecció i assegurar la previsió dels recursos per mantenir l’altra llengua estrangera al llarg de les diferents etapes educatives.

b) Pel que fa a la concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement impartits en cada una de les llengües, s’ha d’especificar, en funció de l’etapa, el nombre d’hores que s’impartiran en cadascuna de les llengües, tenint en compte el que preveuen els articles 6, 7, 8, 9 i 10 del Decret 15/2013 per a cadascuna de les etapes educatives. S’han d’emplenar els annexos 3, 4, 5 o 6, en funció de les característiques del centre educatiu.

Els projectes de tractament integrat de llengües han de garantir que l’alumnat del centre educatiu compleixi amb el còmput horari mínim setmanal establert en l’apartat A de l’annex 1. Aquests projectes no poden incloure dins el còmput horari les hores dedicades al temps d’esplai.

c) Quant a l'àrea de religió i la seva alternativa, sols es poden impartir en llengua estrangera quan aquesta decisió abasti la totalitat de l’alumnat de cada curs.

En el cas dels centres públics, i ateses les competències atribuïdes per la normativa bàsica estatal a les autoritats de cadascuna de les confessions amb les quals manté acords l'Estat espanyol pel que fa a la selecció i proposta del professorat i a la confecció del currículum de l’assignatura de religió, la impartició d’aquesta matèria en llengua estrangera requereix, a més de l’acord dels òrgans competents del centre i l'habilitació lingüística del professorat, l'aprovació expressa prèvia de l'autoritat religiosa competent en cadascun dels casos.

d) Quant als criteris per a l’atenció específica de l’alumnat d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues llengües oficials, els centres educatius han d’establir les actuacions que s’han de dur a terme en relació amb aquest tipus d’alumnat amb dificultats lingüístiques per assegurar la incorporació de tot l’alumnat al model de tractament integrat de llengües.

Els centres educatius han de preveure mesures específiques de treball en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera prevista en el projecte, destinades a l’adquisició de prou competència comunicativa de l’alumnat que la necessiti.

e) Els centres educatius, d’acord amb la seva autonomia pedagògica, han d’establir en el projecte de tractament integrat de llengües els criteris de coordinació entre les àrees o els departaments implicats en el procés d’ensenyament-aprenentatge en llengua estrangera.

f) Quant als mecanismes de seguiment i avaluació dels resultats en competències lingüístiques de l’alumnat, els centres educatius han de prestar especial atenció als resultats obtinguts a les proves d’avaluació externes i han d’especificar en el projecte de tractament integrat de llengües els mecanismes que s’utilitzaran per fer el seguiment, l’avaluació i, si s’estima necessari, la modificació del projecte.

g) En referència al professorat i la seva titulació i competència quant a llengües, s’ha d’indicar, fent servir l’annex 2, la llista dels docents que han d’impartir ensenyament en llengua estrangera, amb la relació d’àrees, matèries, mòduls, àmbits de coneixement o blocs de contingut assignats. En aquest apartat s'ha de concretar el codi d'especialitat de cada professor o professora i la data de l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional per impartir matèries no lingüístiques en llengua estrangera.

h) Pel que fa a la planificació de la implantació progressiva del nou model en el centre educatiu, únicament s’ha d’explicitar aquest apartat en el projecte en el cas de centres que vulguin avançar la implantació del seu projecte de tractament integrat de llengües respecte al calendari establert en l’article 3 d’aquesta Ordre.

3. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments d’educació primària o d’educació secundària obligatòria que, d’acord amb el foment de la seva autonomia, optin per desenvolupar un projecte de tractament integrat de llengües per blocs de contingut, han d'especificar en el seu projecte, a més del que s’estableix en el punt 2 d’aquest article els aspectes següents:

a) La llengua vehicular de les àrees o matèries que s’imparteixen per blocs de contingut.

b) La llengua en la qual s’imparteix cada un dels blocs de contingut que conformen les àrees o matèries, d’acord amb el que estableixen els decrets de currículum de les diferents etapes educatives.

Els centres que optin per dur endavant aquest tipus de projecte de tractament integrat de llengües han d’indicar d’una forma clara i inequívoca el nombre d’hores setmanals impartides en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera, respectant el còmput horari mínim setmanal indicat a l’apartat A de l’annex 1.
4. Els centres educatius que, d’acord amb el foment de la seva autonomia, requereixin una distribució horària de les llengües objecte d’ensenyament diferent de la que s’estableix en els articles 6, 7, 8, 9 o 10 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, inclosos els que flexibilitzin el seu projecte d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre, han de complir, per a les dues llengües oficials i la llengua estrangera, amb el còmput horari mínim setmanal especificat a l’annex 1 en els apartats A i B respectivament.
Aquests projectes, a més del que s’estableix en el punt 2 d’aquest article, han d’incloure la justificació i l’argumentació del canvi plantejat, ja sigui per motius pedagògics, de recursos humans o d’organització de centre, així com també un apartat en el qual es defineixin els mecanismes d’avaluació i seguiment prevists per part del centre educatiu. En relació amb la impartició de la resta de les àrees o matèries no lingüístiques d’aquests projectes de tractament integrat de llengües, s’ha de respectar l’equilibri lingüístic de les llengües oficials i, si així es regula en el projecte, en la llengua estrangera plantejada, d'acord amb el que estableix l'article 4.1 c del Decret llei 5/2013.
5. Una vegada aprovat el projecte de tractament integrat de llengües, el centre educatiu n’ha de remetre una còpia en format digital, en un termini de 15 dies des de la seva aprovació, al Departament d’Inspecció Educativa, amb la finalitat de possibilitar una correcta coordinació, supervisió i aplicació dels projectes sobre tractament de llengües als centres educatius.
6. Per tal de donar compliment al que estableix la lletra b) de l’article 22 del Decret 15/2013, una volta el centre disposi d’un projecte de tractament integrat de llengües que compleixi amb el que estableix l’article 19 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, i amb la resta de la normativa  vigent, l’ha d’exposar públicament i tenir-lo disponible en el centre perquè pugui ser consultat i es pugui informar els pares dels nous alumnes.

Article 6
Procés d’actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües

1. Els centres educatius, d’acord amb la forma que estableix l’apartat 3 d’aquest article, han d’actualitzar o modificar el seu projecte de tractament integrat de llengües tenint en compte el professorat amb l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, si escau, disposat a impartir assignatures en llengua estrangera. Una vegada esgotades les possibilitats internes, si no es pot oferir el projecte de tractament integrat de llengües segons la normativa vigent, s’han de sol·licitar, amb l’ informe previ favorable del Departament d’Inspecció Educativa, els recursos humans necessaris a la Direcció General de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans perquè ho valori.
2. Les possibles actualitzacions o modificacions dels projectes de tractament integrat de llengües s’han de motivar i es troben subjectes als punts 5 i 6 de l’article 5 d’aquesta Ordre. Així mateix, s’ha de tenir en compte tant el professorat amb l’habilitació de la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional de què disposi cada centre com els terminis establerts legalment a l’efecte de canvi de llibres de text.
3. Pel que fa als centres públics, el procés d’actualització o modificació és anàleg al que s’estableix en l’article 19 del Decret 15/2013 com a procediment ordinari d’elaboració i aprovació del projecte. La comissió de coordinació pedagògica és l’encarregada d’elaborar-lo o modificar-lo. Per a l’aprovació, els òrgans competents són el claustre de professors, quant als aspectes educatius i de concreció curricular; i, la direcció, pel que respecte a l’aprovació final. En relació a l’avaluació, té la competència el consell escolar. Pel que fa als centres privats i privats-concertats, el titular ha de designar els responsables d’elaborar, modificar, aprovar i avaluar el projecte. En tots els casos els projectes s’han de presentar al Departament d’Inspecció Educativa entre el 15 de març i el 15 d’abril del curs corresponent, per fer-se efectius el curs següent.
4. En el cas dels centres públics, si l’actualització o modificació implica un projecte de tractament integrat de llengües amb una distribució horària de les llengües i matèries objecte d’ensenyament diferent de la que estableix el Decret 15/2013, conformement al que es regula a la lletra c del seu article 22, s’ha de dur a terme una consulta no vinculant a les famílies per conèixer el seu suport al projecte actualitzat o modificat. Aquest procés de consulta s’ha de dur a terme en un termini màxim de 20 dies, des del seu inici, respectant el caràcter individual i secret del vot i s’ha d’efectuar emprant el cens de famílies de cada centre i seguint el procediment següent:

a) La direcció del centre ha d’elaborar el cens de famílies i els ha d’informar del dia i hora del sorteig públic per elegir la mesa de votació (3 dies).

b) La direcció ha de fer el sorteig de tres membres titulars i tres suplents de la mesa de votació, entre tots els components del cens, i s’ha d’elegir també un membre de l’equip directiu del centre per formar part de la mesa; i per sorteig, s’ha de nomenar una persona per ocupar la presidència i una altra per a la secretaria (3 dies).

c) La mesa de votació s’ha de constituir i ha d’aprovar els censos, el calendari i els models de sobres i paperetes (1 dia).

d) La persona que ocupi la presidència de la mesa de votació ha d’informar les famílies del calendari i del procés de votació, ha d’exposar públicament els censos i ha d’iniciar el període de reclamacions (3 dies).

e) La persona que ocupi la secretaria de la mesa de votació ha de determinar la fi del termini de les reclamacions als censos provisionals (2 dies).

f) Si hi ha reclamacions als censos, els components de la mesa de votació s’han de reunir per resoldre-les (1 dia).

g) La persona que ocupi la presidència de la mesa de votació ha de publicar els censos definitius (1 dia).

h) La direcció del centre ha de posar a disposició dels pares, perquè en prenguin coneixement, el projecte de tractament integrat de llengües objecte de votació (3 dies).

i) La direcció del centre ha d’indicar dia i hora per a la votació (1 dia).

j) S’efectuarà la votació (1 dia).

k) La mesa de votació n’ha de publicar els resultats al tauler d’anuncis del centre, en finalitzar el procés, i els ha de comunicar al Departament d’Inspecció Educativa. 

Article 7
Aplicació de mesures complementàries, en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera, al projecte de tractament integrat de llengües

L’aplicació, per part de la direcció del centre, de mesures complementàries en relació amb la utilització vehicular d’una llengua estrangera en el projecte de tractament integrat de llengües es tracta d’una decisió voluntària que s’ha de prendre d’acord amb els seus recursos i amb la justificació pedagògica prèvia. Aquests centres poden ampliar l’ensenyament en llengua estrangera en una o més matèries no lingüístiques per a determinats grups d’alumnes del centre, sempre que es respecti el còmput horari mínim establert en l’annex 1 per a cada etapa educativa i cadascuna de les llengües oficials i la llengua estrangera plantejada en el projecte de tractament integrat de llengües del centre.
Aquesta llengua estrangera pot ser la mateixa que la que estableix el projecte de tractament integrat de llengües del centre o una altra.

Article 8
Referent metodològic per a l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera

1. D’acord amb allò que estableix l’article 4.4 del Decret 15/2013, de 19 d’abril, el model de tractament integrat de les llengües ha de regir-se, com a referent metodològic quant a l’ensenyament de les matèries no lingüístiques, especialment en la llengua estrangera, per  l’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE), els principis del qual són:

a) La llengua s’utilitza per aprendre al mateix temps que per comunicar-se.

b) La matèria que s’estudia és la que determina el tipus de llenguatge que es necessita.

c) La fluïdesa és més important que l’exactitud de la llengua.

d) La finalitat comunicativa és més rellevant que l’exactitud.

2. La metodologia AICLE es fonamenta en:

a) Un ensenyament centrat en l’alumnat:

— Promoció de la implicació de l’aprenent mitjançant la negociació de temes i projectes, la cooperació de l’alumnat i la participació en treballs de rol.

— Foment de l’aprenentatge interactiu i de l’autonomia dels estudiants mitjançant activitats que implementin la negociació del significat i el desenvolupament d’estratègies de comprensió, de seguiment de la classe (demanar aclariments, distingir l’essencial, deduir, etc.) i d’avaluació (ús de rúbriques d’avaluació i d’avaluació entre iguals mitjançant el portafolis europeu de llengües).

b) Un ensenyament flexible:

Utilització d’eines d’aprenentatge que facilitin la comprensió del contingut mitjançant estratègies tant lingüístiques com paralingüístiques (repetir, parafrasejar, simplificar, exemplificar, fer analogies, gestos, utilitzar imatges, gràfics, diagrames, etc.) i, fins i tot, l’ús puntual de l’alternança entre la llengua estrangera i la llengua oficial.

c) Un ensenyament obert a l’entorn europeu:

— Utilització de recursos i materials múltiples, especialment les tecnologies de la     informació i la comunicació, que aportin contexts rics i dinàmics.

— Obertura a l’esperit europeu: ús de textos, podcasts, participació en blogs, plataformes i projectes d’agermanament escolar europeus (e-Twinning).

— Foment de les polítiques lingüístiques europees i de la utilització de recursos adients com ara el portafolis europeu de llengües.

d) Ensenyament basat en tasques:

Les tasques es basen en la realització d’una sèrie d’activitats que fomenten l’ús de la llengua estrangera per a l’obtenció d’un producte final. S’ha de donar més importància als continguts de la matèria i a l’ús comunicatiu de la llengua que a la correcció gramatical.

3. El professorat ha d’utilitzar dins l’aula estratègies perquè l’alumnat no només rebi el màxim d’inputs en llengua estrangera, sinó que, a més, ha d’afavorir tots els mecanismes perquè l’alumnat pugui fer produccions en llengua estrangera cada vegada més autònomes, i sempre adaptades al seu nivell. Al començament, aquestes produccions s’han de basar en la repetició, però a poc a poc, les produccions han de ser més autònomes. El professor o professora ha de guiar l’alumnat i donar-li el model de llengua que necessita per dur a terme una tasca (Content Obligatory Language) i construir progressivament la bastida (scaffolding) del seu coneixement.

Article 9
Atenció a la diversitat

1. En relació amb l’atenció a la diversitat i al tractament integrat de llengües, els equips directius amb el corresponent assessorament dels coordinadors de cicle o els cap de departament i amb la col·laboració dels serveis d’orientació educativa han de tenir en compte les especificitats individuals o de caràcter social de l’alumnat, en el marc del Pla d’atenció a la diversitat, de tal forma que l’atenció a la diversitat doni resposta a les necessitats específiques que presenten tots i cadascun dels alumnes en els aspectes lingüístics. En aquest sentit, és convenient planificar un currículum accessible, que contempli la diversitat d’interessos, característiques i situacions personals de l’alumnat, amb estratègies didàctiques adequades al seu procés d’aprenentatge, amb la utilització de recursos i materials diversos i adients, i amb les adaptacions necessàries  per aconseguir el màxim d’objectius proposats. Aquest tipus d’adaptació en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
2. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats  ha de dotar els centres que ho requereixin, dins els marges pressupostaris, de personal docent d'atenció a la diversitat en matèria lingüística.

Article 10
Alumnat amb necessitats de suport educatiu

1. Per satisfer les necessitats educatives especials derivades de discapacitat, en tot cas s’ha de garantir una resposta educativa personalitzada i diferencial. La proposta curricular s’ha d’ajustar a les necessitats de l’alumna o l’alumne, amb el referent del currículum ordinari però concretant en les adaptacions curriculars la resposta més idònia perquè puguin assolir el màxim desenvolupament possible. S’han d’establir mesures de flexibilització i alternatives metodològiques en l’ensenyament de i en la llengua estrangera. Aquest tipus d’adaptació en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
2. En relació amb els centres, aules i unitats d’educació especial, en tant que proporcionen el marc educatiu específic i personalitzat, els recursos i les estratègies que ha de mester el seu alumnat per les severes discapacitats que presenta, a la proposta curricular ha de prevaler sempre la llengua que més ajudi l’alumna o l’alumne a aconseguir el seu màxim desenvolupament personal, acadèmic i social.
3. Per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a causa de dificultats específiques d’aprenentatge i, especialment, a causa de trastorns greus de llenguatge, una vegada analitzades les seves necessitats educatives, l’equip docent, amb l’assessorament de l’equip de suport i dels serveis d’orientació, ha d’establir les mesures educatives més adients a cada cas. Aquest tipus de mesures en cap cas s’ha de tenir en compte per disminuir les qualificacions obtingudes.
4. En els casos que així ho requereixin pels trastorns de comunicació i llenguatge, la introducció de les noves llengües ha de ser pautada, progressiva i guiada per l’equip docent amb l’assessorament de l’equip de suport i dels serveis d’orientació.

Article 11
Avaluació de matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera com a llengua vehicular

1. El procés d’aprenentatge de les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera ha de tenir present el nivell de desenvolupament, l’adquisició de les competències bàsiques i l’assoliment dels objectius de l’alumnat, segons es regula en la normativa vigent.
2. En les programacions didàctiques de cada matèria no lingüística impartida en llengua estrangera com a llengua vehicular s’hi han d’establir criteris d’avaluació específics per a l’ús de la llengua en relació amb la matèria i s’han de tenir en compte les destreses d’escoltar, parlar, conversar, llegir i escriure.

Article 12
Llibres de text i material didàctic en relació amb el tractament integrat de llengües

1. Els llibres de text i el material didàctic que s’utilitzin a les matèries la llengua de les quals sigui una llengua oficial ha d’estar en la mateixa llengua que la vehicular establerta en el projecte de tractament integrat de llengües del centre.
2. Els llibres de text i els materials didàctics que s’utilitzin a les matèries no lingüístiques impartides en llengua estrangera han d’estar en la mateixa llengua que la d'impartició de la matèria, sense perjudici que, d’acord amb el principi d’autonomia pedagògica establert en l’article 120 de la LOE, es puguin usar textos o materials didàctics en qualsevol de les dues llengües oficials només com a suport en el procés d’aprenentatge.
3. Els òrgans de coordinació docent o els que en tenguin la competència corresponent en els centres privats acollits o no al règim de concerts, han d’acordar els llibres de text i la resta de materials didàctics que s’hagin d’utilitzar en cada curs, com a conseqüència de la implantació del projecte de tractament integrat de llengües, i els han de proposar a la direcció del centre educatiu en el mateix període de temps que estableix l’article 5 d’aquesta Ordre. La direcció, un cop hagi constatat que es compleixen els requisits derivats del projecte de tractament integrat de llengües, a més d’incloure la llista de llibres en el projecte, n’ha d’informar les famílies dels alumnes pels mitjans habituals i els ha de publicar en el tauler d’anuncis del centre.
En tot cas, els llibres i materials curriculars adoptats han de complir amb el que s’estableix en la disposició addicional quarta de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, i amb la normativa curricular i normes d’implantació del projecte de tractament integrat de llengües.

Disposició transitòria primera
Revisió, actualització o modificació dels projectes de tractament integrat de llengües elaborats per al curs 2013-2014

Els projectes de tractament integrat de llengües elaborats per al curs 2013-2014 s’han de revisar i, si escau, actualitzar o modificar, per complir amb el còmput horari mínim setmanal que es recull en l’apartat A de l’annex 1, o per acollir-se al que estableix  la disposició transitòria segona d’aquesta Ordre.
Amb caràcter extraordinari, les actualitzacions o modificacions dels projectes de tractament integrat de llengües dels centres educatius que es facin per al curs 2014-15, s’han de presentar al Departament d’Inspecció Educativa abans del 15 de juny de 2014.

Disposició transitòria segona
Còmput horari mínim aplicable a l'educació secundària obligatòria fins al curs 2016-2017

Al llarg dels cursos 2014-2015 i 2015-2016, els centres que imparteixen ensenyaments d'educació secundària obligatòria poden flexibilitzar el còmput horari mínim setmanal de la llengua estrangera d’acord amb l’apartat B de l’annex 1 d’aquesta Ordre, i pel que fa al còmput horari mínim setmanal de les llengües cooficials, es regularà segons el que s’estableix en l’apartat A del mateix annex.
Disposició final primera
1. S’autoritza els directors generals competents en matèria d’educació perquè adoptin les mesures necessàries per aplicar el que disposa aquesta Ordre.
2. A excepció de l’annex 1, la resta d’annexos d’aquesta Ordre es poden actualitzar per resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats.
Disposició final segona
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 9 de maig de 2014