dimarts, 21 de febrer del 2017

PREMI RAMON LLULL 2017

La plataforma Illes per un Pacte ha rebut el premi RAMON LLULL 2017, per la seva tasca en el àmbit de l'ensenayament, aquest plataforma està formada per voluntaris de cinc moviments educatius de les quatre illes - Assemblea de Docents, Cercle per l'educació, COAPA, MenorcaEdu21 i Pitiüses per l'Acord Educatiu.

Des de FAPA EIVISSA, com associació integrant de Pitiüses per l'acord Educatiu, volem agrair aquest premi, destacant la seva rellevància i compartir-lo amb les persones que, des de diferents institucions i associacions, dediquen de forma desinteressada part del seu temps a treballar i lluitar per la millora de l'educació dels nostres fills i filles a la nostra illa, especialment als membres de les AMIPAS, als components dels consells escolars de centres, municipals i insular.

Aquest guardó és un reconeixement a feina de la comunitat educativa de les illes i dóna valor a les hores i hores que hi dedicam. Ben segur que ens facilitarà la feina que tenim al davant. Va per tots els que vàrem creure, i creiem, que amb la nostra feina podem, canviar la nostra societat i fer-la millor. Enhorabona!!!!

------------------------------------------------------

La plataforma "Illes per un Pacte" ha recibido el premio "RAMON LLULL 2017" por su labor en el ámbito de la enseñanza. Esta plataforma esta formada por voluntarios de cinco movimientos educativos de las cuatro islas: "Assemblea de Docents, Cercle per l'educació, COAPA, MenorcaEdu21, Pitiüses per l'Acord Educatiu".

Desde FAPA IBIZA, y como asociación integrante de "Pitiüses per l'Acord Educatiu", queremos agradecer este premio, destacando su relevancia y compartiéndolo con todas las personas que, desde distintos instituciones y asociaciones, dedican desinteresadamente parte de su tiempo a trabajar y luchar por la mejora de la educación de nuestros hijos e hijas en esta isla. Especialmente, queremos agradecer el trabajo hecho por los miembros de las APIMAS, los componentes de los consejos escolares de los centros, municipales e insulares.

Este premio es un reconocimiento al trabajo de la comunidad educativa de las islas y da valor a las horas y horas que le dedicamos. Seguro que nos facilitará el trabajo que tenemos por delante. Por todos los que creímos, y creemos, que con nuestro trabajo podemos cambiar la sociedad y mejorarla. ¡Enhorabuena!

dilluns, 13 de febrer del 2017

LA PANGA I LA TILAPA

Des de FAPA fem arribar un comunicat que ha redactat sa direcció de Catering s'Olivera per informar sobre es peix Tilapa.
D'altra banda, sa regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Eivissa també ens ha fet arribar un missatge de tranquil·litat per a totes ses famílies en el sentit que es menús que es serveixen as menjadors estan lliures de panga.


dilluns, 23 de març del 2015

RESUM DELS PRINCIPALS CONTINGUTS DEL DOCUMENT DE PACTE PER L´EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS DE LA PLATAFORMA ILLES PER UN PACTE

Punts basics dins del document

 SOCIETAT

La participació de la comunitat educativa (alumnat, famílies, professorat, serveis,

organitzacions, associacions, etc) és un mitja imprescindible per a la millora educativa, creant

centres educatius oberts, dinàmics i de qualitat on tothom té cabuda i participa, tot buscant

l’equitat i la igualtat.

S´han  de formar comunitats d’aprenentatge conjuntament amb els centres educatius, amb

compromís, responsabilitat  i voluntat col·lectius.  Ofertant activitats culturals, educatives i

esportives amb caire pedagògic , als centres als  horaris no lectius.

Els ajuntaments, com a administració més propera als ciutadans, ha d’augmentar i millorar la

seva participació en els centres educatius.

L´Administració ha de dotar de suport econòmic, tècnic si cal,i d’infraestructures a totes les

entitats  que realitzen un treball en el centre educatiu i en la comunitat.

L´Administració garantirà una oferta amplia i flexible de formació professional, adaptada a les

necessitats de la societat i sotmesa  a l’anàlisi constant.

El sector productiu i les famílies serien també agents transformadors, no ja des de fora sinò

des de l’interior del sistema educatiu.

 FAMÍLIES

Participació efectiva de les famílies i de tota la comunitat educativa en els centres escolars

amb relacions i comunicacions directes amb el centre, incentivant les comunitats

d’aprenentatge, facilitant la participació en les dinàmiques escolars i projectes educatius,

assegurant vies i espais per a la participació en la gestió dels centres i en la definició dels

projectes educatius i fomentant la col·laboració en xarxa entre les diferents APIMAS dels

centres per integrar-se a la vida activa del centres escolar i de la comunitat: Consell Escolar,

comissions de feina, plataformes de barri, els consell creats...

L’equip docent ha de facilitar l’establiment de ponts amb les famílies concretant espais de

treball, de col·laboració i de comunicació,  afavorint la conciliació familia-centre.

Les famílies han de respectar, promoure i col·laborar en el desenvolupament del Projecte

Educatiu del centre.

 POLÍTIQUES PÚBLIQUES

La planificació escolar s’ha de plantejar en funció de la demanda i no en funció de l’oferta,

garantint l’existència suficient de centres que responguin a les necessitats d´una educació

obligatòria gratuïta i als desitjos de les famílies.

Ajustament de les ràtios  amb la seva flexibilització a partir de les propostes metodològiques

dels centres i de les noves formes d’organització plasmades  en els seus Projectes dels Centres.

Donant més protagonisme als alumnes en el procés d’aprenentatge.

Es desenvoluparan programes de suport a l’alumnat amb dificultats educatives, millorant el

sistema d’ajudes i beques a l´estudi a més, si s’escau, de les corresponents a menjador i

transport escolar per donar resposta a les necessitats de l’alumnat.

Es garantirà l’existència d’una xarxa integrada de serveis, de professionals i de programes de

suport i de reforç culturals i educatives de l’alumnat i de les famílies.

Promoure l’educació i formació permanent amb Centres Educatius per Adults que responguin

a les necessitats específiques d’aquelles persones que hagin abandonat els estudis de forma

prematura.

Potenciar la cultura de l’avaluació, interna i externa, en els sistema educatiu en tots els

aspectes i nivells. Enfocada a corregir les distorsions, les disfuncions i les mancances de

l’ensenyament en tots els seus components, de una forma formativa.

 POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES

Cada centre escolar elaborarà el seu Projecte Lingüístic de Centre en el marc de la seva

autonomia i en funció de les diferents variables contextuals: llengua de l’alumnat, resultats

avaluacions internes i externes, entorn del centre, etc. Amb l´objectiu d´assolir una

competència similar en les dues llengües oficials en acabar els estudis obligatoris.

Tindrà tractament preferent la llengua pròpia de les Illes Balears, considerant  la situació de la

llengua catalana com a minoritzada i no normalitzada.

S’establirà un model d´ensenyament de llengües estrangeres establint models d´ensenyament,

amb metodologies adequades, basades en criteris científics i que comptin amb els recursos

humans i materials necessaris.

 CENTRES

Els centres han de tenir una autonomia organitzativa per aconseguir l’èxit educatiu per a

tothom dins del marc d´un Projecte Educatiu basat en competències bàsiques. Amb capacitat

de reorganització dels espais, del temps dedicat a cada matèria i de la coordinació  i

organització del professorat.

Els centres han de tenir una autonomia pedagògica depengen  de les característiques del seu

entorn i del currículum bàsic fixat per l´administració educativa, amb metodologies adaptades.

Els centres han de tenir una autonomia de gestió, organització i distribució  del personal,

orientada a garantir el compliment de les seves funcions.

El Projecte Educatiu del Centres serà la màxima expressió de la seva autonomia on es recullirà

l´identitat del centre, els objectius i l´orientació de les activitats.

El Projecte Educatiu s´adaptarà al context de l´entorn social i econòmic del centre, per això, es

crearan espais de reflexió en que participaran el professorat i els diferents agents per definir

els objectius i les millors vies per assolir-los. Aquest serà aprovat pel Consell Escolar del centre

que també s’encarregarà de fer-ne difusió pública.

El Consell Escolar, com a màxim òrgan de representació dels diferents membres de la

comunitat educativa, serà el principal òrgan decisori del centre, amb les famílies com a agents

actius del procés.

 PROFESSORAT

Els docents, les famílies, la universitat, l´Administració educativa i la societat en general han de

treballar per aconseguir la valoració social dels docents i atreure el millor alumnat a la carrera

docent.

S´ha d’aconseguir la no distinció entre mestre/-a i professor/-a i afavorir l’especialització per

etapes, sempre amb estudis encaminats  en coneixements i pedagogia, amb formació didàctica

general i especifica.

L´alumnat universitari realitzarà unes pràctiques socials i/o laborals supervisades per personal

universitari i combinades amb un projecte temàtic concret.

Haurà un període mixt de pràctiques remunerades amb places per plantilles  establert a partir

dels mèrits dels concurrents, amb la finalitat de continuar amb una formació  d´una manera

més real i especifica i avaluar si la persona que està realitzant aquest procés està preparat per

accedir a un lloc docent.

Per a la provisió de places s´haurà de tenir en compte l´autonomia del centre pel que fa a la

possible elecció de professorat específic que pugui desenvolupar determinats projectes de

centres. Tot amb criteris de transparència, d´objectivitat i d´equitat i aprovat per

l´Administració educativa.

El professorat ha de tenir una formació permanent obligatòria amb una oferta lligada a les

necessitats dels centres i als projectes educatius que s´hi desenvolupin. Vinculada a un procés

d´avaluació que demostri que la formació rebuda s´ha aprofitat en la millora dels processos

educatius dels centres.

La carrera docent s´estructurarà en quatre nivells: novell, aprenent, avançat i expert. Cada

categoria durà associada una millora econòmica i social.

Es comptarà amb un sistema d´avaluació obligatòria de la pràctica del professorat i del centre,

de manera interna i externa, i vinculada als projectes de millora.

Els equips directius dels centres no han de deixar de ser docents. Han de tenir menys càrrega

burocràtica i establir clarament les seves responsabilitats i competències amb una

permanència mínima de quatre anys.

Els equips directius han de formar-se, per donar resposta a les necessitats dels centres, en tres

fases: prèvia, inicial i continua. L´Administració garantirà l’accés a aquesta formació.

La selecció de les direccions dels centres seran a través de l’elecció, per part de la comunitat

educativa, d´un projecte de direcció. La composició de la comissió de selecció ha de ser

equilibrada entre els tres sectors de la comunitat educativa: docents, famílies i forces socials-

administració de manera que una no pugui vetar les decisions de les altres dues. Una decisió

transparent, democràtica i amb factors pedagògics.

La tasca directiva també estarà sotmesa a un avaluació on participarà el Consell Escolar i la

inspecció educativa.

___________________________________________________________________________

El Pacte no aporta receptes màgiques, tampoc determina com s´han de fer les classes ni com

ha de ser el currículum. No entra en detalls perquè l´objectiu del pacte és crear condicions per

a avançar, ver un funcionament més democràtic i transparent del sistema educatiu, on els

centres tenguin vertadera autonomia per a decidir i on  s’impulsi la participació de tots els

agents (estudiants, famílies, docents, tercer sector),  amb nous sistemes de selecció i avaluació

més democràtics (no només dels docents, sinó també dels inspectors i els agents de

l´administració) que permetin detectar qui vertaderament  té talent i capacitat  i tallar d’arrel

les temptacions d’amiguisme. Crear les condicions per una nova etapa on les veus dels que

tenen experiència siguin escoltades. Per tant, el Pacte és un punt de partida, no un document

tancat.

dijous, 22 de gener del 2015

Document Pacte Educatiu

Aquest és el document de Pacte Educatiu que hem realitzat a la plataforma Pitiüses per l´Acord Educatiu. Una feina feta amb la col.laboració de tota la societat de les Pitiüses. https://docs.google.com/document/d/1Ch1hxGdvd9OVwEO95d6n02k-ocHDjxGBlEVvKbYbbVc/edit

16 de gener: Presentació del document de Pacte Educatiu

Aquí podeu consultar totes les reaccions enla premsa a la presentació del nostre document. Èxit total!!!! http://www.arabalears.cat/premium/politica/societat-pitiusa-espera-Govern-educatiu_0_1287471309.html http://www.arabalears.cat/premium/politica/societat-pitiusa-espera-Govern-educatiu_0_1287471309.html http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2015/01/17/docentes-alumnos-padres-confian-alcanzar/743562.html http://menorcaedu21.blogspot.com.es/2015/01/ahir-dia-historic-les-pitiuses.html?m=1

dijous, 27 de novembre del 2014

Carta a Conselleria sobre la problemàtica als centres de primària davant la falta de recursos per atendre a l'alumnat immigrant

Educación no prevé ningún instituto en Vila aunque disponga de un solar

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2014/11/27/educacion-preve-instituto-vila-disponga/734585.html


Diario de Ibiza 
Infraestructuras educativas

Educación no prevé ningún instituto en Vila aunque disponga de un solar

La FAPA considera «imprescindible» que el municipio cuente con un nuevo centro de Secundaria

27.11.2014 | 09:28

La conselleria balear de Educación no prevé construir «ningún nuevo centro educativo» en el municipio de Ibiza a pesar de que el Ayuntamiento de Ibiza ha anunciado que cederá un solar en la zona del barrio de Ca n´Escandell. Así lo aseguró ayer una de las portavoces del equipo de la consellera Núria Riera, que recordó que el proceso para construir una escuela o un instituto es «complicado» y requiere muchos trámites. La conselleria ignora, así, al Ayuntamiento de Ibiza, que fue el que trasladó al Govern la necesidad de contar con otro centro de Secundaria.
La presidenta de la Federación de Asociaciones de Padres de Alumnos (FAPA) en Ibiza, Pepi Costa, considera «imprescindible» un instituto más en el municipio de Ibiza. «Todos los que hay están colapsados», asegura Costa, que confía en que no haya que esperar «a tener que impartir clases por las tardes o a que los institutos se queden sin espacio para que la conselleria decida que hay que construir un nuevo centro de Secundaria». Costa no entiende que la conselleria se muestre tan tajante sobre la construcción de un quinto instituto en Vila, especialmente cuando el Ayuntamiento se ha mostrado tan dispuesto a la cesión del solar en el que se ubicaría: un espacio de más de 10.000 metros cuadrados frente al colegio Mestral. En este sentido, la presidenta de la FAPA en Ibiza señala que, si es un problema de presupuesto, se pueden buscar fórmulas alternativas, como la empleada en el nuevo instituto de Santa Eulària, para el que el Ayuntamiento adelantó el dinero. «A las familias lo que nos interesa es que se construyan los centros», sentencia.
Pepi Costa recuerda, además, que algunos de estos edificios están «sobreutilizados», ya que no sólo acogen clases por la mañana, sino que tienen otras funciones por la tarde. «Creo que la conselleria no sabe lo que hace falta en Ibiza», apunta. Por ese motivo, explica, el Consell Escolar de la isla ha creado una comisión de infraestructuras que, durante los próximos meses, analizará la situación en la que se encuentran los centros educativos, un estudio que tendrá en cuenta no sólo el estado de los edificios sino también su utilización, capacidad y número de alumnos por aula.
Costa señala que acaban de comenzar a trabajar, pero a pesar de eso asegura que ya tienen claro que una de las primeras necesidades de la isla es un quinto centro de Secundaria en Vila. «El de Santa Eulària es inexcusable, pero ya se está construyendo», matiza la presidenta de la FAPA, que critica lo «complicado» que les está resultando obtener los datos detallados del número de alumnos que están matriculados en los centros para la comisión.
«No entiendo que la conselleria no tenga un inventario, es básico, lo primero que debería hacer», apunta Costa, que señala que este tipo de análisis de la situación deben ser ágiles. Es decir, que no sirve hacerlos ahora y presentarlos mucho tiempo después, «cuando la realidad ya es otra muy diferente». «Luego hay que actuar a salto de mata porque no hay un planteamiento», añade.
La presidenta de la FAPA exige a la delegada de la conselleria en Ibiza, Belén Torres, que transmita a Palma que Vila necesita otro instituto. «Parece que sólo está para transmitir los mensajes de la consellera a los ibicencos, pero es mucho más importante que consiga que llegue allí lo que pensamos aquí», reflexiona Costa, que destaca que, además de la de infraestructuras, el Consell Escolar ha creado otras dos comisiones: una para evaluar los recursos con los que cuentan los centros para atender a los alumnos con necesidades educativas especiales y otra que elaborará un estudio de la educación.

Denuncia | «Nadie se encarga del mantenimiento en los centros de Secundaria»
La presidenta de la FAPA de Ibiza insistió una vez más en la importancia no sólo de crear nuevas infraestructuras educativas, sino también de mantener en buen estado las que ya existen. «Últimamente estamos viendo problemas en los centros por falta de mantenimiento», critica Pepi Costa, que denuncia que la falta de inversión en conservación es especialmente grave en los centros de Secundaria.
«En el caso de los colegios los ayuntamientos son los responsables y van haciendo alguna cosa a o pesar de que es un poco extraño porque no tienen competencias en educación, pero ¿y en los institutos? Nadie hace nada en los centros de Secundaria, edificios que son responsabilidad de la conselleria de Educación», explica la presidenta de la FAPA en Ibiza. Costa recuerda que algunos centros necesitan una «inversión importante» para subsanar los problemas que existen, como es el caso de la Escola d´Arts o el instituto Balàfia, de Sant Llorenç. M. T. M. Ibiza