Som pare i som professor, i el passat dia 7 vaig fer vaga encara que no
em semblava la data més convenient, tal com ho vaig fer saber als
companys que havien hagut de prendre aquesta decisió. No crec que, com
passa en alguns partits polítics, em vulguin expulsar per això, igual
que no s´expulsarà als companys que no varen fer vaga. Vaig fer vaga
després d´haver avisat de la meva intenció i els meus motius a tots els
meus alumnes i a aquells pares que a principi de curs em varen donar el
seu correu electrònic. Vaig fer una vaga completa en quant a deixar de
cobrar però incompleta en quant a deixar de donar classe, ja que vaig
fer la classe de 2n de batxillerat que tenc els dimarts a primera hora.
Vaig decidir que faria classe si almenys un dels alumnes s´interessava
per venir. Varen assistir quasi tots. Ara potser m´espera un expedient
per no fer la vaga ´com marca la llei´. També vaig fer vaga perquè no
crec en cap cas que això faci que el curs sigui irrecuperable. Almenys
no més irrecuperable que les setmanes de baixes o permisos legals que
cada curs la conselleria es nega a cobrir (fins i tot a 2n de
batxillerat). No més irrecuperable que els continguts perduts de
diferents assignatures que l´experiment obsessiu anomenat TIL ha fet i
farà perdre al llarg d´aquest curs. I també vaig fer vaga perquè sembla
que és l´únic sistema útil per aconseguir que la resta de la comunitat
educativa recordi que el problema enlloc de solucionar-se s´està
agreujant. Altres sistemes com la tancada-concentració del passat 28 de
novembre a l´Algarb on només 3 pares (un d´ells docent) es varen
molestar en mostrar el seu recolzament no semblen efectius. Aquest
conflicte és un conflicte social i per això no s´ha solucionat. Si fos
un tema laboral com altres que hi ha hagut ja estaria resolt, com va
intentar la conselleria oferint millores en la situació econòmica dels
docents. Però és un problema ideològic.
I l´ideologia és l´últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen. Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n´obrin cap altre i, a més a més, l´hem de recórrer sols, sembla l´únic que arriba a qualque lloc. Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.
I l´ideologia és l´últim que els fanàtics i els visionaris cedeixen, encara que tenguin davant a més de 100.000 persones. Ells tenen els seus fantasmes que els recolzen. Aquest conflicte no és un problema dels docents. És un problema de la majoria de la societat, inclosa la silenciosa. Jo també crec que la vaga no és el camí, però si no ens n´obrin cap altre i, a més a més, l´hem de recórrer sols, sembla l´únic que arriba a qualque lloc. Si algú coneix algun camí millor, que ho digui. Nosaltres sí que escoltam.