La setmana passada dimitiren dos equips directius i vint-i-cinc caps de departament
MERCÈ PINYA Palma
A
hores d'ara ja no sembla que hi hagi cap dubte que el 2013-2014 serà el
curs més tens de la història de la democràcia. Ho confirma la
conflictivitat encetada arran de la imposició d'un nou sistema educatiu
al marge de tot el sector implicat i de les autoritats acadèmiques, i
també l'allau de dimissions que ha provocat la política educativa de la
conselleria dirigida per Joana Maria Camps i Guillem Estarellas. Cent
seixanta-tres dimissions, ni més ni menys.
El malestar als centres educatius arran de la
imposició del TIL i de la situació de tensió aguditzada per una
negociació política per sortir de la vaga indefinida tancada en fals,
com també l'obertura d'expedients sancionadors als tres directors de Maó
i al de l'IES Marratxí, més les suspensions cautelars corresponents,
han provocat un degoteig de renúncies mai vist.
Renúncies massives als centres
Les xifres proporcionades pel comitè
de vaga de l'Assemblea de Docents evidencien el daltabaix que ha suposat
el desacord frontal del sector amb la política educativa del Govern de
José Ramón Bauzá. Tretze directors, tretze secretaris, trenta-vuit caps
d'estudis i noranta-cinc caps de departament és el saldo del conflicte.
Encetaren aquesta via els equips directius de l'IES
Baltasar Porcel d'Andratx i de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca.
Concretament, l'equip directiu, encapçalat per Manuel Moyà, presentà la
dimissió el 19 de juliol passat, després d'haver rebut les ordres de la
Conselleria d'Educació per adaptar el projecte educatiu de 2013-2014 al
TIL. Uns dies abans ja s'havia produït la renúncia de l'equip directiu
de l'institut inquer i l'aleshores director del centre, Pere Morell,
al·legava trobar-se "en una situació molt difícil, perquè des de la
Conselleria ens obliguen a aprovar projectes educatius sense rebre el
suport del consell escolar".
El nombre de dimissionaris no ha fet més que
augmentar al llarg del curs. Tant és així que la setmana passada, durant
l'anomenada Setmana Verda, no només renuncià l'equip directiu de l'IES
Marratxí com a reacció al segon expedient i la suspensió cautelar a
Jaume March, sinó que també ho feren tots els caps de departament del
centre (nou), l'equip directiu del CEIP Mestre Colom de Bunyola i setze
caps de departament de l'IES Mossèn Alcover, l'IES Santa Margalida,
l'IES Josep Font i Trias i del CIPF Son Llebre.
Les darreres renúncies se sumen a les registrades
el primer trimestre, quan l'equip directiu de l'IES Ramon Llull dimití;
també el director de l'IES Felanitx, juntament amb el secretari, els
caps d'estudis i la major part dels caps de departament. El mateix feren
el director, el secretari, caps d'estudis i setze caps de departament
de l'IES Pau Casesnoves; els equips directius del CEIP Melcior Rosselló
de Santa Maria i de l'IES Santanyí; la directora, el secretari, els caps
d'estudis i quinze caps de departament de l'IES Puig de sa Font de Son
Servera; la renúncia de l'equip directiu de l'IES Binissalem, i de l'IES
Sineu, juntament amb desset caps de departament.
Alts càrrecs
La situació insostenible que es viu en
el sector educatiu no només s'ha notat als centres. A aquest degoteig
de dimissions, s'hi han de sumar la del cap d'Inspecció Educativa,
Antonio González; el cap de Servei del TIL, Laureano de Juan; el delegat
d'Educació a Menorca, Juan Hernández, i el seu substitut, Guillem
Ferrer, i la del director de l'Institut per la Convivència i l'Èxit
Escolar. Malgrat tot, el desembre, la consellera Camps digué al
Parlament que a ella no li ha dimitit cap alt càrrec. "Dos funcionaris
han demanat canvis de destinació", sentencià.