Educació | 31-01-2014
La LOMCE, la llei de la ideologia, la imposició i la improvisació
El dimecres, dia 29, en la primera Conferència Sectorial de Educació (Ministeri i Conselleries d'Educació de les comunitats), el ministre Wert va haver de reconèixer el risc que representa el calendari actual d'aplicació de la LOMCE. El proper any acadèmic 2014-2015, pot ser molt problemàtic en el món educatiu. Com altres vegades, qui crea aquests problemes és el Ministeri.A les Illes Balears, en educació, sumarem a l'absurd pedagògic del TIL els canvis ideològics i la improvisació de la LOMCE, la setena llei orgànica educativa aprovada a Espanya des de la democràcia. Una llei no negociada, amb una forta i fonamentada oposició.
Si la comunitat educativa no ho impedeixen, els centres hauran de començar a implantar d'aquí nou mesos, amb l'inici del curs escolar 2014-2015, la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) del ministre José Ignacio Wert. Una llei que pretén guanyar moltes batalles ideològiques:
- Homogeneïtzació del currículum a nivell estatal (la marca Espanya). Un exemple, per si algú dubte: L'assignatura de coneixement del medi es divideix en dues noves assignatures: ciències socials i ciències de la naturalesa, i el seu contingut (ara orientat a l'entorn) el fixa íntegrament l'Estat.
- Introducció de dues "revàlides", d'exàmens "estatals". Es tracta de la revàlida de quart d'ESO, amb la què s'aconseguirà el graduat escolar, i la de segon de batxillerat, que atorgarà el títol de batxiller i farà mitjana per anar a la universitat. En les dues, els alumnes s'examinaran de les matèries troncals en una prova que dissenyarà el Ministeri d'Educació, la mateixa per a tot Espanya.
- Promoció de la competència entre els centres educatius (els bons, els regulars i els dolents). Hi haurà una avaluació externa a final de primària, els resultats de la qual es faran públics. L'avaluació permetrà l'aparició de classificacions de col·legis.
- Deteriorament de la participació per part de la comunitat educativa (les funcions dels consells escolars passen als directors-tecnòcrates).
- Reconquesta religiosa de l'escola (desaparició de l'educació per a la convivència i recuperació de la formació religiosa com a matèria avaluable). Està previst que hi hagi una alternativa a la religió: a primària serà "valors socials i cívics" i, a l'ESO, "valors ètics". A diferència del que passa ara, aquestes matèries faran mitjana per a la nota de final de curs. Desapareix l'actual educació per a la ciutadania.
- Atac directe a la immersió lingüística, a les comunitats com la catalana, balear, gallega i altres.
- Segregació dels adolescents a quart d'ESO, un curs al qual la llei Wert bateja com d'iniciació, quan els estudiants que aniran a fer ensenyances aplicades (FP) seran separats dels que facin ensenyances acadèmiques (batxillerat). Aquesta segregació pot significar, en la pràctica, que hi hagi grups d'alumnes bons i grups d'alumnes amb dificultats. Es confirma l'estigmatització de la FP. Recordin que els models europeus més avançats, com el Finlandès, no coincideix amb aquest enfocament de segregació.
- Aquesta interpretació sobre la FP es confirma amb la liquidació dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) que fins ara s'adrecen a joves que han acabat l'ESO i no n'han obtingut la titulació. Als alumnes que no superin el tercer d'ESO se'ls dirigirà cap a la nova FP bàsica. És probable que fins i tot hagin de canviar de centre educatiu.
- Liquidació de les comunitats d'aprenentatge i bona part de les innovacions pedagògiques.
No són els únics canvis. La reforma del currículum implica una modificació radical dels llibres de text. Però, parlam d'improvisació perquè les editorials encara estan esperant que s'aprovin definitivament els continguts per posar-se a elaborar nous llibres. N'hi ha més canvis de conseqüències negatives (per exemple, l'atac directe a la presència de la filosofia o als continguts de biologia en el currículum del batxillerat).
Encara que s'ha parlat molt de tots aquests desastres que representa aquesta reforma i s'ha criticat durament el rol que ha tingut en la seva confecció la Conferència Episcopal i la dreta Espanyola, encara hi ha molts pares i alumnes que desconeixen com, quan i en què els afectarà la llei.
Els propers cursos seran els de l'experimentació improvisada. A ses illes Balears encara més que a altres comunitats, ja que aquests dos anys la conselleria s'ha encarregat de crear problemes en lloc de solucionar-los. No és la política educativa que necessitam.